Avui entrevistem al Robert Edo, una de les persones que més coneix l’escola i els alumnes. En Robert  va ser un dels professors que vàrem tenir a Primària, molt estimat i recordat per tots nosaltres, i director de l’escola. Al 2014 es va jubilar.

Atenció a aquesta entrevista!

WP_20150515_002

  • A quina escola/institut vas estudiar?

Jo vaig estudiar a la “Salle Condal” una escola religiosa que està al costat del “Palau de la Música”.

  • Com vas començar la carrera?

Quan vaig acabar el que en aquella època era el Batxillerat Superior (ara seria 4t de Secundària), tenia 16 anys i vaig començar un curs de telecomunicacions, però no em va convèncer. Aleshores, com ja des de petit que tenia clar que volia ser mestre, o guarda urbà o cobrador d’autobusos, vaig optar per arribar a ser mestre i vaig començar els estudis de magisteri.

  • Què és el que més et va costar durant l’estudi per ser mestre?

La música em va costar moltíssim. Finalment  la vaig aprovar, perquè si no no hagués obtingut el títol, però em va costar molt perquè jo no havia fet mai música i en fer magisteri era una assignatura obligatòria. Tocar la flauta, corxeres, semi corxeres… i tot això. Però bé, ho vaig superar.

  • Sempre havies volgut ser mestre?

Sí, des de ben petit que volia ser mestre, entre vàries opcions més, com he comentat anteriorment.

  • Quan vas començar a treballar al CE Montseny?

Vaig començar a treballar al CE Montseny quan vaig acabar la carrera a l’any 1973 i he estat fins que em vaig jubilar al 2014, 41 anys.

  • Què et va agradar més quan les dues escoles (CE Montseny Poblenou i CE Montseny Verneda) es van unir? I el que menys?

No hi ha més ni menys, vull dir, va ser una oportunitat de què tots els alumnes estiguéssim en un mateix edifici, un edifici que trobo molt maco, molt habitable i perfecte; això va ser el que més  em va agradar. Potser si hagués de contestar el que menys diria que l’adaptació perquè encara que érem dues escoles Montseny cadascuna tenia les seves característiques pròpies.

Quins i durant quants anys vas ser director?

A l’any 1976 van inaugurar l’antiga escola Montseny, la del carrer Pallars, i em van enviar a ser sots-director. Vaig estar 2 o 3 anys en aquest càrrec i uns anys més tard, més o menys l’any 1979, em van anomenar director fins el 2007, quan es va inaugurar la nova escola; 27 anys sent director només del Poblenou, només de la Verneda i de Poblenou i Verneda al mateix temps.

  • Què et va agradar més de l’experiència de ser director? Per què?

A mi l’experiència que em va agradar molt en aquests anys, que per a mi van ser molt positius i molt enriquidors,  va ser tot l’aspecte organitzatiu, el poder col·laborar i ajudar als mestres en les seves tasques així com la relació amb les famílies i amb els alumnes.

  • Quins aspectes del Montseny vas millorar quan eres director?

Per mi mateix no vaig millorar res, és a dir, les escoles funcionen per equips: el director és una figura, a l’igual que el sots-director i el cap d’estudis. Afortunadament la feina de mestre és una feina col·lectiva.

  • De quines assignatures vas ser mestre? Alguna vegada vas ser tutor? De quins cursos? Què vas aprendre?

El primer any que vaig estar al Montseny vaig ser tutor de primer de Primària. El segon any era tutor de segon de Primària i professor de castellà (“Lengua y literatura Universal”, es deia a 8è d’EGB). El tercer any vaig fer castellà a sisè, setè i vuitè (l’EGB d’aquella època) i ja era coordinador de Cicle. El quart any em van enviar a l’escola de Poblenou, va ser l’any que es va inaugurar i des d’aquell que he fet matemàtiques tota la vida excepte l’últim curs abans de tenir reducció de jornada. En aquest el director, en Josep Sant Martí, em va proposar portar la tutoria de quart de Primària; va ser una molt bona  experiència. 

  • Quin va ser el teu millor any treballant a l’escola Montseny? I el pitjor?

De dolent, cap any, i de bo tots. Jo tinc molts bons records de l’escola, ha estat la meva vida, he dedicat molt a l’escola, com molts altres mestres també hi dediquen, i sempre m’han agradat aquests aspectes. És a dir, no podria dir ni el millor, ni el pitjor perquè sempre m’ha agradat.

  • Què és el que més trobes a faltar del Montseny ?

El que més trobo a faltar, d’entrada, són els alumnes.

  • Ens han comentat que saps molt sobre les línies d’autobús de Barcelona. És veritat? Per què t’agrada tant això?

Sí, és veritat. Com he dit el principi volia ser cobrador d’autobús. I mira si m’agrada aquest món que quan vaig fer els cinquanta anys els meus amics i amigues em van preparar un festa sorpresa i recordo que van llogar un autobús de Barcelona, un autobús de veritat, el 3317,  i vam anar circulant per Barcelona. Fèiem les parades corresponents i en cadascuna anaven pujant amics i amigues meves i jo m’encarregava de cobrar-los el bitllet; em vaig convertir en cobrador d’autobús per un dia.

  • A què dediques el teu temps ara que estàs jubilat?

Ara el meu temps el dedico a mi, a les amistats i a les famílies.

 

Moltes gràcies per deixar-nos una mica del teu temps i haver compartit aquesta bonica i emocionant entrevista.

 

Realitzat per: Alba Huertas, Ismael Fernandez i Héctor Arribas (1r d’ESO B).