Bon dia, hem fet una entrevista a la Laura Diaz: tutora, i professora de tecnologia i educació visual i plàstica a ESO. A continuació us deixem les preguntes que li hem fet:

  • Per què si vas estudiar la carrera d’ arquitectura tècnica, ara mateix estàs de professora  a secundària?

Sempre m’ha agradat molt tot el tema creatiu, el tema de projectar, m’agrada molt dibuixar,  fer projectes a l’escola, però des de els 15 anys treballo amb nens. Sempre havia pensat que el monitoratge (perquè jo treballava al CET-10) era com el meu temps lliure i després que aquest punt creatiu i de projecció seria com la meva  carrera professional, però quan vaig acabar la carrera vaig dedicar uns anyets a la professió del projecte tècnic, i clar,  vaig deixar de costat el tema d’estar amb els nens i vaig veure que no era tant feliç.Vaig pensar perquè no ajuntar les dues vocacions i aleshores vaig fer el màster de professora d’educació secundaria obligatòria i batxillerat, i ara tinc les dues coses, i estic molt feliç.

 

  • Quant temps portes com a professora?

De professora aquest es el meu cinquè any,  però al Montseny porto set anys perquè els altres dos previs havia estat treballant de monitora de menjador. Amb el tema de l’educació  de nois i noies , des de els 15 anys i ara en tinc 29 anys… per tant,  porto 14 anys dedicant-me a això.

 

  • Et sembla bé què a primer de la ESO, es faci una pràctica on s’ha d’utilitzar un programa per a dissenyar els interiors de casa?

Em sembla molt bé, perquè penso que  a vegades tant feix de contingut teòric  si no es posa a la practica, és com que certs conceptes es van perdent amb el temps. Aquí a  l’escola potenciem molt la part creativa , la part de projectar i la part de fer coses a gran escala. Tenim projectes de centre com per exemple la decoració de l’escanari de Nadal,  fem, coses com molt “macros” a nivell també de Sant Jordi. Per a nosaltres es molt important que des de tecnologia i plàstica treballem el tema de la capacitat espaial,  crec que es un projecte que engloba una part de contingut  d’habitatge, dibuix tècnic, que entren una sèrie d’estructures que entren dintre del currículum de tecnologia , però li donem una miqueta la volta  i intentem treballar més competencialment.

 

  • Què t’agrada més: l’educació plàstica o tecnologia?

Doncs, la meva especialitat, la que vaig fer en el màster era tecnologia, aleshores estava molt enfocat a tecnologia informàtica i tecnologia industrial a batxillerat, tot i que aquesta matèria no es fa en aquesta escola, però degut a les circumstàncies vaig començar en aquesta escola fent més hores d’educació plàstica que no de tecnologia i m’agrada molt. Potser em quedaria tecnologia perquè és el que he estudiat i m’agrada, i clar ho domino més, i tinc un complet domini sobre la matèria, tot i què m’estic enamorant de la plàstica poc a poc.

 

  • Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’agrada molt el contacte amb adolescents, penso que hi ha molt bon ambient de treball i tinc molt bon ambient a les classes, per tant aquesta vinculació, a nosaltres, el professorat,  també “toca” una àrea emocional, i doncs ens fa seguir treballant, seguir lluitant i pensant en nous projectes per a vosaltres. Amb els meus companys, a l’escola estem molt a gust, som una gran pinya. Aquí, al Montseny, també tenim molta llibertat per a crear coses noves i no tenim cap tipus de barrera i això també  fa que no tinguis cap límit.

 

  • Per què vas decidir dedicar-te a arquitecte tècnic?

Doncs des de ben petita sempre m’havia agradat el tema del dibuix i se’m donava força bé, també el tema de proporcionar, de crear coses noves. I realment vaig tenir dos moments crítics: a quart d’ESO i a Batxillerat, que és el que també suposo que us passa a vosaltres. Que no sabia si batxillerat artístic o tecnològic, i quan vaig arribar a segon de batxillerat no sabia si belles arts o arquitectura, perquè eren dos camps que m’agradaven molt i que potenciaven les meves competències. I al final em vaig decidir per arquitectura, i me n’alegro, i el que estic fent ara és formant-me amb cursos externs en àmbits més artístics. Jo penso que vaig fer una bona decisió, així al llarg de la vida, coses que m’agraden, com potser la fotografia de tema artístic o plàstic, aprofito per formar-me jo a nivell personal, i crec, que al final, als trenta anys,  estic contenta del què vaig decidir.

Gràcies Laura!

2427947d-f66f-4464-860a-f7f710ed8d2a

Fet per Ariadna Figueras, i Marta Pardo.