La Cristina Sansalvador a l'esquerra i la Marta Gispert i la Irene a la dreta

La Cristina Sansalvadó a l’esquerra,  la Marta Gispert i la Irene Sarago a la dreta

Bon dia!

Avui entrevistarem la Cristina Sansalvadó, mestra que ha fet una substitució a l’escola. La Cristina  és la néta d’un dels presidents que la  Fundació Banc d’Aliments va tenir durant un temps.

Mostraves interès pel que feia el teu avi?
Sí, sempre li preguntava per la feina que feia al Banc i a ell li agradava molt explicar-la.

El teu avi t’explicava en què consistia la seva feina al Banc d’Aliments?
Sí, gaudia molt parlant de la feina i la tasca que el Banc dels Aliments fa pels altres, dels reptes que es proposaven, de  les campanyes…. La meva àvia, una vegada, em va dir que: “jo sóc la dona del teu avi però el Banc dels Aliments és la seva amant”.

Consciencies la idea de no malbaratar aliments als teus companys o amics?
Sí. Trobo que fa molt mal veure com la gent tira el menjar, gent que té de tot i el llença d’aquesta manera. I no cal buscar exemples gaire lluny, si ens fixem una mica, per exemple, en els restaurants, quan la gent es demana més del que es pot menjar o els nens i nenes que quan no els agrada els entrepans que els fan els seus pares els llencen a les papereres.

Has ajudat a gent d’altres països o només a Catalunya?
He ajudat en recaptes a Catalunya, crec que a vegades ens fixem molt més en els problemes que hi ha fora i ens oblidem que molt a prop nostre també hi ha persones que passen moments difícils i necessiten del nostre ajut.

Quins són els teus propòsits per reduir la fam al món?
Com a mestra, conscienciar els alumnes que no s’han de malbaratar els aliments i duent a terme una compra responsable i quilòmetre zero (redueixes la contaminació, té un preu millor tant pel que ho consumeix com pel que ho produeix, entre d’altres.)

Has aplicat l’estalvi d’aliments al teu dia a dia?
Sí, per exemple, no comprant més del que necessito per no haver de llençar menjar, si en algun restaurant no em puc acabar el menjar demanar si m’ho puc endur, si em sobra menjar del que he cuinat en lloc de llençar-lo, guardar-lo en “tuppers” o congelar-lo per menjar-m’ho en un altre moment…

20141127_131153[1]Has passat per una situació de fam?
No, per sort, no m’he trobat mai en aquesta situació

Participes ajudant al banc d’aliments?
Participo en els recaptes que organitza el Banc dels Aliments.

Per què creus que el teu avi va fundar el Banc d’Aliments?
Bé, de fet, el meu avi no va ser el fundador del Banc dels Aliments, ell ha estat president durant uns set anys. Ell es va proposar a partir d’una edat dedicar-se totalment a diverses fundacions perquè explicava que volia tornar a la societat tot el que aquesta li havia aportat durant tots aquests anys. Una d’aquestes fundacions era el Banc dels Aliments on va crear el Gran Recapte i va aconseguir que fos molt conegut.

Quin paper tens a la fundació (si hi treballes)?
Jo, ara per ara, no jugo cap paper dins la fundació. El meu avi sempre destacava la importància del paper dels voluntaris perquè aquesta tasca fa que el Banc sigui efectiva. No descarto entrar a formar-hi part algun dia.

T’agradaria que la gent participés més al banc?
Sí, fent de voluntaris, que sempre en fan falta.

Ajudes/participes a fer el “Gran recapte”?
Sí, en tots. M’agrada molt participar-hi. És una manera de posar el meu granet de sorra.

Gràcies per compartir amb nosaltres una estona del teu temps i donar a conèixer més aquesta Fundació i la bona tasca que duen a terme.

 Marta Gispert i Irene Sarago (2n d’ESO).