L’energia solar permet disposar d’una font energètica neta, inesgotable i sense problemes mediambientals. És per aquesta raó que el museu del disseny de Barcelona o Museu DHUB és considerat un dels edificis més sostenibles de Barcelona, ja que quasi aconsegueix autoabastir-se gràcies a aquesta energia.

La majoria de l’energia produïda per les cel·les fotovoltaiques es transforma en altres manifestacions per tal d’ésser apta per a l’ús domèstic. Es transforma en energia elèctrica per abastir d’electricitat els domicilis i en energia tèrmica per tal d’aconseguir aigua calenta sanitària que es consideren poc aptes per l’energia fotovoltaica, rebent més radiació solar anual que la mitjana d’Alemanya.

Des del 2000, es van aprovar  lleis que van establir l’energia solar a Espanya, creant així la generació de l’energia solar.

L’Ordenança solar tèrmica de Barcelona va ser aprovada el 1999 i posada en vigor l’any 2000. El nou text va ser aprovat el 2006. Aquesta llei obligava als edificis a tenir plaques solars per tal de fer-los més eficients, entre altres aspectes.

La nova ordenança de Barcelona 2011-2020 proposa la instal.lació de 10 MWp més de sistemes fotovoltaics a la ciutat i regula la instal·lació de centrals fotovoltaiques en els edificis. També obliga a instal·lar panells solars tèrmics en els edificis rehabilitats i de nova osconstrucció, sempre que l’immoble superi un consum de 2.000 litres diaris d’aigua calenta i que disposi de més de 14 habitatges. Aquesta ciutat ha passat de tenir 1.650m2 de plaques solars a tenir-ne 67.156. Ara compta amb 42 m2 de plaques fotovoltaiques tèrmiques per cada mil habitants.

La gran part de les plaques fotovoltaiques utilitzades estan fetes amb silici, un dels materials més comuns de l’escorça terrestre. Aquest permet obtenir energia al contacte amb la llum solar.

El nou edifici Disseny Hub Barcelona de Barcelona es troba a la plaça de les Glòries Catalanes, al Districte de Sant Martí. Un hub és un terme anglosaxó molt utilitzat que vol dir centre de comunicacions.

L’edifici és la Seu del Foment de les Arts i el Disseny (FAD), el Barcelona Centre de Disseny (BCD) i el Museu del Disseny de Barcelona. A més, contribueix a difondre la imatge de Barcelona com a referent del disseny arreu del món.

Aquest acull un triple patrimoni:

  • La col·lecció d’arts decoratives.
  • La col·lecció de disseny.
  • Les arts d’autors del segle XX i XXI.
  • També és un nou equipament ciutadà, ja que compta amb una nova biblioteca pública o  espai de documentació, el qual compta amb més de 20.000 llibres i més de 3.000 títols de revistes i un espai urbà que recobreix el seu voltant amb noves zones enjardinades on es pot descansar.oso Del disseny del Museu es va  encarregar l’estudi d’arquitectes MBM ARQUITECTE compost per Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila i Francesc Gual, després de guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona del 2001 fins al 2008. Aquest museu també conegut com “La Grapadora“ s’ha construït per donar resposta a les noves exigències en matèria ambiental per tal d’obtenir un equipament que assoleixi els màxims nivells d’eficiència i estalvi energètic. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha atorgat la certificació “A” de qualificació energètica, la màxima possible, a aquest edifici emblemàtic de Barcelona.
  • “Quant a les plaques fotovoltaiques estan instal.lades a la coberta de l’edifici. Les plaques encara no estan funcionant doncs estem pendents dels darrers tràmits de la legalització. Possiblement al mes de maig estarà en marxa.”- ens ha explicat un dels treballadors del centre.

    Pel que fa al consum energètic, la coberta de l’edifici està dotada amb panells solars fotovoltaics amb capacitat per produir fins a un 85% de l’electricitat necessària per a l’enllumenat de l’edifici.

Realitzat per Paula Huerta i Paula Zaplana (3r d’ESO B)

Editat per Eloy Moreno (1r d’ESO A).

 

osa